« - »

EL TSJC EN SENTÈNCIA NOTIFICADA EL DIA 18/06/2012, CRITICA SEVERAMENT L’ACTUACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE ST CUGAT DEL VALLÈS A L’ASSUMPTE TORRE NEGRA EN LA MESURA DE ACUSAR-LO DE TEMERITAT I MALA FE SOBRADA.

Viernes, 16 de noviembre de 2012

Mitjançant sentència dictada en data 29 maig passat, notificada el 18 de juny d’enguany, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s’ha pronunciat en el procediment contenciós administratiu interposat contra la denegació, per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, de l’aprovació provisional del PAU presentat a tràmit per JOSEL, S.L. societat pertanyent al Grup Núñez i Navarro.El conjunt de la sentència és una crítica constant a l’actuació de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, anul·lant-li tots els fonaments dels acords impugnats, a excepció del relatiu al del rebuig del model urbanístic. Cal veure, pàg. 39 i ss. de la sentència, que el Tribunal considera que desborda el cas:

En resum, tots els arguments de tipus ecològic i de protecció que ha esgrimit l’Administració municipal com a causes per anar denegant els instruments urbanístics que ha anat presentant el Grup Núñez i Navarro i altres propietaris del sector Torre Negra per al seu desenvolupament, han estat rebutjats de forma contundent pel Tribunal sentenciador, que deixa sense elements de cap defensa a la demagògica política seguida per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.Davant la severa crítica judicial, manifestem que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha utilitzat l’assumpte Torre Negra com a excusa o tapadora per, mentre que manifestava les excel·lències per a la seva protecció, fer una política urbanística expansiva en altres sectors del seu terme municipal d’iguals característiques que Torre Negra, autoritzant la construcció de més de 14.000 habitatges, la construcció de més de 800.000 m2 de terciari industrial i a urbanitzar més de 6.000.000 m2.Acatant la sentència dictada, com no pot ser d’altra manera, el Grup Núñez i Navarro, discrepant de la mateixa respecte a la fonamentació jurídica que fa de l’únic punt de l’acord municipal que no anul·la, ha de formular recurs de cassació davant del Tribunal Suprem .Finalment, cal destacar la imposició de les costes a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, per “la seva temeritat i mala fe sobrada”, així com “el seu palès desencert i redireccionament improcedent del cas”. S’adjunta còpia de la Sentència dictada, on cal veure la rotunditat de la mateixa. sentencia TSJC de 29.05.2012Per més informació: https://www.dropbox.com/sh/qnfn24joc0dmwq7/NEJKMe-BMd